LA DANSA MÉS BELLA . . .

La nit anava endavant amb el carro d’estrelles i a plaça feien sardanes. Només sentir el refileig del flabiol em vaig afegir a una rotllana. De primer mentre ballava em vingué a la memòria l’avi Anselm que tant s’emocionava quan sentia la tenora. Després el que portava el compte de la rotllana cridà: “segon aire” i vaig pensar amb els meus genolls. Més endavant cridà: “primer amunt”. Aleshores els genolls van començar a queixar-se, tot i que el meu salt no era gaire intens, procurava no trencar l’harmonia de la rotllana. Em vaig sentir molt alleujat quan el que comptava va dir: “tres i fora”.