Tothom vol ser jove, quan en realitat la millor edat és la nostra, que és l’edat en què ja hem après a mirar-nos totes les coses amb una certa distància valorant més sobretot les coses petites i senzilles; des de les petites manetes d’un infant a les mans farcides d’arrugues d’un avi molt vellet.

A adonar-nos de tantes coses i sensacions que sempre ens havien passat per alt. Hem après que cal pensar dues vegades el que volem fer o dir i saber callar quan cal i sobretot el valor d’una bona salut, tenir bons amics i una família gaudint del dia a dia com si aquest fos el darrer.

Quan cau la tarda

sobtadament la terra

es fa més tendre

veient meravellada

el sol com pinta els marges.