Fullejant un llibre de poemes
en vaig trobar un que em va agradar molt, el vaig fer meu i el vaig copiar. Li
he dit moltes vegades a la lluna tot passant llargues estones contemplant-la,
ben plena, fent el seu camí pel firmament, mudada i ufanosa, acompanyada d’infinitat
d’estels. Jo sempre la miro i ella em fa l’ullet i aleshores m’adono que els
problemes i els neguits de cada dia es van empetitint.
CANÇÓ DE LA LLUNA
GUARNIDA
La
lluna, la lluna,
la
lluna amb un cove,
mireu-la
tot d'una
com
sembla més nova.
La
lluna, la pruna
pel
cel relliscant,
mireu-la
tot d'una
com
sembla més gran.
S'ha
posat corbata
i
guantets de pell
i
d'un tros de mata
s'ha
fet un joiell.
La
lluna escarlata,
la
lluna i l'ocell.
La
lluna, l'engruna
de
pa dins la nit,
mireu-la
tot d'una
com
se'ns ha adormit.
Jordi Bilbeny
Bassiol d’aigua
que reflecteix
tranquil·la
cap al capvespre,
núvols, cignes, saules,
l’ombra de tes paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada