He tingut la gosadia de manllevar els versos de Josep Carner que ens parlen de Siurana per fer-ne dues tankes i tres haikus.

Aspra i ardida,

allí dalt és Siurana,

ben arrapada,

a la salvatge altura

i d’espais coronada.

D’abims cenyida

i negra de vellura,

tota daurada.

Dintre la vila,

sota la volta dura,

tot és silenci.

I vora el cingle

una exquisida prada

i l’esglesieta.

I prega i jura,

i ens amenaça a estones

l’aspra Siurana

desfeta en ses grans roques

per carregar les fones.