No perdem l'esperança

En Joan ha passat avui un dia horrible. S’ha despertat amb unes notícies econòmiques molt dolentes, ha rebut la notificació d’una sanció per excés de velocitat, a la feina de la dona no li han donat gaire bones perspectives. Com cada dia al migdia ha fet de cangur del néts que avui estaven especialment espessos. Quan tornava a casa el cotxe no li rodava molt fi i ha resultat que tenia una roda punxada. Ja a casa ha sopat, i després, abrigant-se una mica, doncs ja tardoreja,   s’ha estirat a terra al jardí sobre una màrfega. És el que acostuma a fer per relaxar-se. És capaç de passar-se hores contemplant la celístia; aquella amplitud, aquella quantitat immensa de llumetes li retornen l’optimisme i li donen forces per encarar el nou dia que serà demà.  

Dies de pluja,

els carrers amb llambordes,

temps de tramvies,

els ulls plens de paraules

   el cap farcit de somnis.