La nena que collia flors

Quan vaig arribar a la plaça els músics ja tocaven. Els sostre estava guarnit amb flors i cadeneta de paper de colors. Vaig asseurem en un racó per gaudir de la música i al cap de poca estona els músics varen començar a tocar “Nina de porcellana” de Pau Riba i em vingué a la memòria una figureta que m’havia regalat una noia molt especial. Una figureta d’una nena recollint flors i que jo m’estimava molt.

Però un dia uns lladres varen entrar a casa i ho posaren tot de cap per avall i la petita figureta era a terra trencada en mil bocins. No l’oblidaré mai, sempre que la mirava hi veia la noia especial que me l’havia regalat.

En lluna plena

l’envelat omple amb somnis

la gent del poble.

Estenent roba

o cosint asseguda

a la terrassa.

Sentor de rosa,

ben entelats els vidres

quan cau a tarda.