La nena que collia flors

Quan vaig arribar a la plaça els músics ja tocaven. Els sostre estava guarnit amb flors i cadeneta de paper de colors. Vaig asseurem en un racó per gaudir de la música i al cap de poca estona els músics varen començar a tocar “Nina de porcellana” de Pau Riba i em vingué a la memòria una figureta que m’havia regalat una noia molt especial. Una figureta d’una nena recollint flors i que jo m’estimava molt.

Però un dia uns lladres varen entrar a casa i ho posaren tot de cap per avall i la petita figureta era a terra trencada en mil bocins. No l’oblidaré mai, sempre que la mirava hi veia la noia especial que me l’havia regalat.

En lluna plena

l’envelat omple amb somnis

la gent del poble.

Estenent roba

o cosint asseguda

a la terrassa.

Sentor de rosa,

ben entelats els vidres

quan cau a tarda.

No perdem l'esperança

En Joan ha passat avui un dia horrible. S’ha despertat amb unes notícies econòmiques molt dolentes, ha rebut la notificació d’una sanció per excés de velocitat, a la feina de la dona no li han donat gaire bones perspectives. Com cada dia al migdia ha fet de cangur del néts que avui estaven especialment espessos. Quan tornava a casa el cotxe no li rodava molt fi i ha resultat que tenia una roda punxada. Ja a casa ha sopat, i després, abrigant-se una mica, doncs ja tardoreja,   s’ha estirat a terra al jardí sobre una màrfega. És el que acostuma a fer per relaxar-se. És capaç de passar-se hores contemplant la celístia; aquella amplitud, aquella quantitat immensa de llumetes li retornen l’optimisme i li donen forces per encarar el nou dia que serà demà.  

Dies de pluja,

els carrers amb llambordes,

temps de tramvies,

els ulls plens de paraules

   el cap farcit de somnis.