Mercè

Aquesta tarda l’he passat parlant i recordant anècdotes amb una antiga companya de feina, la Mercè. Ha estat una estona molt agradable. Sempre ens ho havíem passat bé a la feina i ara feia força temps que no ens veiem.

Quan tornava a casa he sentit a la veïna del davant que tocava el piano com moltes tardes. Ja un cop a casa i després de sentir aquell tocs de piano he pensat com podria explicar com és a través de la música la meva amiga Mercè.

Crec que la definiria bé el domini tècnic del piano d’en Granados,

sensibilitat poètica de les simfonies del mestre Albèniz i la delicadesa intimista d’en Frederic Mompou.