L’inspiració

La natura ha estat sempre per a mi motiu d’inspiració, com aquells diferents tons de verd dels boscos  a la primavera, o com els seus colors més torrats a l’estiu, o com els grocs, ocres i rogencs de la tardor, o com els blancs i grisos amagats darrere la boira dels paisatges gebrats de l’hivern. També m’inspira la musicalitat del cant dels ocells que trenca el silenci caminant sol per la natura, o el so del vent que remou les fulles dels arbres, o l’olor de terra humida després d’un bon xàfec.

Ara bé també sóc capaç d’inspirar-me assegut en una taula en un racó d’una tasca en mig del bullici, la música i la xerrameca de la gent que m’envolta.