L’altre dia mentre dinava amb els néts, la néta gran em va preguntar: - Avi, tu va ser petit com nosaltres?- I es clar li vaig respondre,  tots hem sigut petits. Aleshores van voler saber, que m’agradava fer quan era com ells. I els vaig explicar que jo vivia en un primer pis d’un carrer molt estret del barri del Raval i que des del balcó només es veia un cel molt petit.

Quan em deixaven pujava al terrat i m’agradava veure volar els estels amb les seves llargues cues. Un veí del quart tenia al terrat un gran colomar ple de coloms blancs que totes les tardes deixava lliures; jo els contemplava embadalit com volaven fent dibuixos en el cel.

Quan era alguna festa gran l’oncle Joan comprava un globus gran de paper que si aconseguia inflar-lo sense que es cremés s’enlairava cel enllà per damunt dels terrats.