La primera era llum. Com els fars que centellegen orientant i alertant dels perills; soferta, acollidora i lluitadora i sobretot entregada als seus.
La segona és terra. Com l’heura que omple tanques i parets, com el pit-roig que corre alegre i confiat pel sotabosc; amigable i molt sensible.
La tercera és aigua. Com el mar amb tot el que s’hi mou; analítica, curiosa i amb gran habilitat a les seves mans.
La quarta és aire. Com el vol de la imaginació del constructor de relats; moguda, àgil i lleugera.
Davant la plana
al fons l’espessa boira,
horitzons amples.
En ple silenci
un capaltard d’octubre
pel bosc camino.
