La ferrugina

Sóc una petita flor que li agrada viure a les altes muntanyes. Passo la major part de l’any amagada dins les tortuoses branques d’un arbust. Quan tot està ben nevat jugo amb les meves companyes corrent per dins les branques que ens protegeixen dels durs freds de l’hivern.

En arribar la primavera anem sortint molt lentament del cau amb noves forces per omplir d’olors i colors aquella feréstega natura. En el pic de l’estiu fem que les muntanyes es tornin roges amb la nostra florida.

Escrit de la Paca Navarro de la classe dels dijous

Mercè Rodoreda

CARTES AMB ESTRATÈGIA LITERÀRIA

  

La Dolors ha escollit uns texts que m' han ajudat a reflexionar.

  ...Esperits celestials, flors i plantes silvestres, estels, mots nimis ( borralló, borrisol, borrall...) però el que més m'ha impactat és l' herbeta humil que ens descriu Víctor Català. Tots els texts reflexen i traspuen senzillesa.

SENZILLESA, virtut que he de conrear, ha  passat el temps de voler arribar lluny, de sobresortir amb les coses que faig.

Ara, és moment de serenor, de contemplar, d'aprendre pel goig de fer-ho

sense lluitar per una nota, d' estimar sense esperar, d'acceptar i encoratjar els valors aliens...

Col.legues i amics, hem sobreviscut com l'herbeta. Siguem feliços!

És SENZILL.

Paca Navarro

          

                LA JOSE ESTREMERA  ÉS L'AUTORA D'AQUESTA BONICA TANKA

Cases de poble

amb teules de pissarra

negres, molt negres.

Els àngels sobrevolen 

i ara són totes blanques.